Em
desperto cada matí. Escolto música de moltes maneres. Vaig a l’
institut també escoltant-la, però l’aturo en entrar a classe. Encara que
veig amics com juguen, jo em quedo arraconat a un costat. Així que puc,
torno a escoltar música, ara una peça molt i molt tranquil·la, ara una
de més dinàmica.
Arribo
a casa, deixo d’escoltar-la, és hora de fer deures. Em sento sol, crec
que no tinc amics. M’angoixa la idea. Entro al cotxe i sento que diuen
que marxem a l’Estartit perquè és Divendres. No sé si m’agradarà es el
primer cop que hi vaig. Torno a escoltar música, una peça molt ràpida és
la que més m’agrada.
Arribo
a l’Estartit, no sembla gaire gran, però m’agrada. Em quedo a
l’habitació, no pas petita, i de llit suau. M’hi avorreixo aquí. Un
altre noi es posa al llit, estic a punt de caure.
Ha arribat l’hora, he caigut a terra, el nen em trepitja, s’ha acabat.
Em desendollen i em tiren a la paperera, per sempre més.
Emma Vall
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada