VISITA A CAL NOTARI
Un dijous qualsevol un pagès decideix anar a la ciutat a fer el seu testament a al notari. Com que hi va amb temps té previst fer una xocolata desfeta ben calentona. Arriba a la ciutat amb tren i quan baixa demana pel carrer Petritxol. Una dona tota cofoia li respon:
Ella: Bon dia, senyor. Observo que va un xic perdut. Si vostè m’ho permet el puc guiar fins a una xocolateria, al costat del notari.
Ell: I tant! Tu si que ets un bon tros de dona. Sembles una mandonguilla pelluda am aquest xai que porte posat. A més aquest llamp d’escarola, que sembla que l’hagis tret del meu hort.
Ella: Aiaiai! Primer, no semblo una mandonguilla peluda, ja que molts companys m’han dit que em queda estupendíssimament fantàstic aquest maravellós pentinat tan car. A més sóc de les primeres senyores amb elegància que el sap dur.
Ell: Vols que et digui una cosa? T’han enganyat tros d’ase amb cara aixafada. Et queda com si algú t’hagués connectat alguna cosa elèctrica directament al cul rodó, la mare d’en Tanu... Pebrot farcit i resclosit, em pot dir on és aquest lloc emmerdufiat, recoi?
Ella: La veritat no se perquè set sous m’he ofert voluntària a indicar-li el camí, ja que vostè no para de ferir-me els sentiments d’una manera molt desagradable i injustificada.
Ell: Escolta barrufia molla i pansida. Penses ensenyar-me on és aquest punyeter lloc dels collons o penses seguir fent el tanoca aquí davant dels meus nassos i quedant com una mandonguilla podrida davant de cel, terra i infern?
Ella: Mare de Déu. Segueix-me. Però vull que faci el favor d’empassar-se les seves ofenses i demani perdó inmediatament, perquè si no el meu estimat marit tindrà la delicadesa de no fer-li el seu testament. Per si no ho sap, em dic Mercè Planella, la senyora del notari.
Aleshores, la bona dona treu de la bossa un punxó amb mànec d’incrustacions nacrades i li clava al bell mig de la panxa. Just en aquell moment obrien la botiga de paraigües.
Alexandra Neagu i Anna Martínez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada