El món de l'Espinàs

No hi ha pitjor clavilla que la del mateix fust

Anava a tot drap a treballar. Tot i així, vaig arribar a tres quarts de quinze. El meu cap de feina, que sempre em fa sortir de polleguera, treia foc pels quixals. Deia que tot ho feia a la babalà.

Ell estava de mal humor i jo ja havia begut oli. Algú havia fet un gra massa i jo vaig pagar els plats trencats. Em va fer un discurs de ca l’ample.

• He fet els ulls grossos sempre que arribes tard, però ja s’ha acabat el bròquil. Bon vent i bona barca, em va dir. Si saps el pa que s’hi dóna, saps que això va a mal borràs.

Vam fer l’estira-i-arronsa i jo, tot i que li vaig fer la gara-gara, vaig acabar perdent. Per quins set sous vaig tornar a arribar tard? Em va deixar com un drap brut davant de tots i vaig marxar amb la cua entre les cames. Tornava a estar al carrer, buscant treball a tort i a dret. Ara per ara, això era demanar la lluna en un cove. Ara si que tot no eren flors i violes. En arribar a casa volia cridar cames ajudeu-me i marxar. La meva dona em preguntava pel treball. Vaig fugir d’estudi i vaig anar a dormir. Aquell dia no va ser bufar i fer ampolles. El meu pare ja m’ho deia que acabaria com ell. Ell sempre havia tingut l’art de tallar el bacallà, però sempre arribava tard.

Diuen que els testos s’asemblen a les olles, per això m’ha pasat el que ma pasat. No podia anar per la vida amb una sabata i una espardenya. S’havia acabat el fer el ronsa.

                                                                                                                       

  Rut Adrover

3r D

         

                 SE N'HA ANAT TOT EN ORRIS

Va dir que era bufar i fer ampolles, però va fer figa. Més tard la mare va veure que tot era can seixanta i en va tocar el crostó. Campi qui pugui!. Aleshores, per tot plegat, el meu germà en va fer un gra massa i per això va fer el préssec davant de tothom. Tota la gent es va quedar garratibada. En definitiva, la festa es va acabar i el pare, que treia focs pels queixals, amb va fotre les culpes a mi i amb va fer pagar els plats trencats.

Al cap de dos dies la mare va marxar  fent ziga-zages, arribava tard. A la tarda el pare ens va venir a buscar a l’escola i estava fet pols i vam marxar a l’hospital. L’àvia, l’avi, la tieta, el tiet.... qui, que, com, per què... no m’expliquen res!! Arriba la metgessa fent la llepacresta i donant-se el pèsem. No ho entenc! I el pare repetia tot se'n va en orris...

Odra Caballé