Crits


Dilluns. El meu gran dia. Em dirigeixo cap al teatre. Allà m’esperen tots. Arribo. Després d’un trontollós viatge. Entro. Un home s’acosta. M’anuncia que falten 15 minuts. Em reuneixo amb els companys. M’espero i em preparo per començar. Veig com tothom entra a la sala. Al davant s’asseuen els nens i nenes més curiosos. Al darrere un grup de mainada xerraire. Al final les professores vigilant-los. Sento com una cridòria inunda la sala. Crits, impacients per l’obra. Repasso el més difícil. És imprescindible no equivocar-me. No els puc decebre. Falten 3 minuts. Estrés. Nervis. Tot em controla. Molta merda. 3. 2. 1. S’obre el taló. Observo des de darrere les cortines. Ara em toca sortir. Acció. Tots els nens em miren. Les seves mirades brillen. Riuen. Cares d’alegria, m’omplen el cor de satisfacció.
L’actuació ha sigut un èxit. Els aplaudiments es multipliquen. Sóc el centre d’atenció. Tots volen més actuació. Malauradament s’ha acabat. Saludo. Es tanca el taló. Els nens surten al pati de l’escola. Tan sols em queda lligar-me entre els fils. Torno a la maleta.

Maria Núria Ramos