Unes vacances tranquil·les?
Estic al port. Al costat de les maletes. En porto 3. Faré un creuer 15 dies. Hi ha molts vaixells. Ara embarco. Puja tothom. Esperem 5 minuts. Sortim uns quants vaixells. Anem darrera d’un portaavions. Ens segueix un petroler, un submarí i un vaixell pescador. Ens separem en diferents direccions. M’instal·lo a la meva cabina. Torno a sortir. Puc veure alguns dels vaixells. Em dic, seran 15 dies tranquils. Miro a l’horitzó. Hi estic una bona estona. Torno a la meva cabina. Avui és el sopar de benvinguda. Em vesteixo. Faig passar l’estona. Són les 9:30. Pujo al menjador. Hi és tothom. Sopo tranquil·lament. Converso. Ric. Passo una bona estona. Arriba al final de la nit. Baixo a la cabina. Estic cansat. Em poso el llit. Dormo. Passo els meus primers dies. Vaig investigant. Faig diverses activitats. Estic relaxat. No tinc pressions. Em dic, unes vacances inoblidables. Dimarts. Porto tres dies. Vam sortir del port el dissabte. Em llevo. Surto. Vaig al menjador. Menjo l’ esmorzar. Miro al voltant amb una única sensació: Avui el dia no serà tan tranquil. Vaig a coberta. És estrany. Veig el vaixell de l’altre dia. No ha avançat. Miro encara més al fons. I veig un dels altres vaixells. Tots els que van sortir del port. Estan al nostre voltant. Els puc veure. Sento explosions. És impossible. Al cel, avions. Ens bombardegen. Cauen bombes als vaixells. Ho veig tot. Toquen un vaixell. Es queda mig enfonsat. Tiren un altre bomba. Fallen. Aigua. Hi ha un segon intent. Tocat i enfonsat. Així, un a un. Veig que s’acosten. Arriben dos avions. Estan als nostres caps. Tothom surt a coberta. Escolto. Plors. Crits. Passa allò que diuen. Al meu davant, veig la meva vida en segons. Cau la primera bomba. Ric irònicament. Recordo allò que em vaig dir. Faig que sí amb el cap. Unes vacances inoblidables. I cau. La segona bomba. Ens enfonsem. Estic davant la taula del menjador. Trec foc pels queixals. I em queixo: No pot ser, he tornat a perdre. No tornaré a jugar més. Al meu davant. Riu. I em diu, Comencem, a recollir que haig de marxar. L’acompanyo a la porta. Ella surt. Es gira. Torna a riure. No se’n pot estar de donar-me un consell, aquesta nit practica a jugar a tocat i enfonsat, que sinó no t’hi podràs dedicar.
Estic al port. Al costat de les maletes. En porto 3. Faré un creuer 15 dies. Hi ha molts vaixells. Ara embarco. Puja tothom. Esperem 5 minuts. Sortim uns quants vaixells. Anem darrera d’un portaavions. Ens segueix un petroler, un submarí i un vaixell pescador. Ens separem en diferents direccions. M’instal·lo a la meva cabina. Torno a sortir. Puc veure alguns dels vaixells. Em dic, seran 15 dies tranquils. Miro a l’horitzó. Hi estic una bona estona. Torno a la meva cabina. Avui és el sopar de benvinguda. Em vesteixo. Faig passar l’estona. Són les 9:30. Pujo al menjador. Hi és tothom. Sopo tranquil·lament. Converso. Ric. Passo una bona estona. Arriba al final de la nit. Baixo a la cabina. Estic cansat. Em poso el llit. Dormo. Passo els meus primers dies. Vaig investigant. Faig diverses activitats. Estic relaxat. No tinc pressions. Em dic, unes vacances inoblidables. Dimarts. Porto tres dies. Vam sortir del port el dissabte. Em llevo. Surto. Vaig al menjador. Menjo l’ esmorzar. Miro al voltant amb una única sensació: Avui el dia no serà tan tranquil. Vaig a coberta. És estrany. Veig el vaixell de l’altre dia. No ha avançat. Miro encara més al fons. I veig un dels altres vaixells. Tots els que van sortir del port. Estan al nostre voltant. Els puc veure. Sento explosions. És impossible. Al cel, avions. Ens bombardegen. Cauen bombes als vaixells. Ho veig tot. Toquen un vaixell. Es queda mig enfonsat. Tiren un altre bomba. Fallen. Aigua. Hi ha un segon intent. Tocat i enfonsat. Així, un a un. Veig que s’acosten. Arriben dos avions. Estan als nostres caps. Tothom surt a coberta. Escolto. Plors. Crits. Passa allò que diuen. Al meu davant, veig la meva vida en segons. Cau la primera bomba. Ric irònicament. Recordo allò que em vaig dir. Faig que sí amb el cap. Unes vacances inoblidables. I cau. La segona bomba. Ens enfonsem. Estic davant la taula del menjador. Trec foc pels queixals. I em queixo: No pot ser, he tornat a perdre. No tornaré a jugar més. Al meu davant. Riu. I em diu, Comencem, a recollir que haig de marxar. L’acompanyo a la porta. Ella surt. Es gira. Torna a riure. No se’n pot estar de donar-me un consell, aquesta nit practica a jugar a tocat i enfonsat, que sinó no t’hi podràs dedicar.
Clàudia Coll
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada