Les coses no són el que semblen

Ha arribat el dia. Per fi. Nervis. Arribem. Baixem del taxi. Entrem. Les rajoles són lluents. I el terra està fred. Vaig verda. Crido l’atenció.

Ens aturem. Veiem les pantalles dels vols. Veiem el nostre. Destí: Venècia.

Veig que somriu. Ens fa molta il·lusió. Miro el rellotge de la paret. La Marina també el mira. Encara falta estona.

Anem fer un vol. Passegem pels llargs passadissos de l’aeroport. Veiem restaurants. I botigues. Entrem a una perfumeria. Es posa colònia. Fa molt bona olor.  Arribem al final del corredor. S’han acabat les botigues. Mira l’hora. Correm cap a l’ascensor. Hi som a dins. Se sent un lleuger so. Ja hem arribat.  Falten deu minuts. Deu minuts i serem dins l’avió. Els minuts es fan llargs. Ens posaríem a ballar. I a cantar. Eufòria.  

Veiem una d’aquelles dones. Porta una faldilla. I Una boina sofisticada. I Una camiseta de màniga curta. Fem cua. Ens parem. Ens demana el passaport. I el bitllet. És vàlid. Caminem. Arribem a l’entrada de l’avió. Ens senyala un lloc. Estem davant del lloc assignat. M’agafa. Noto que es posa de puntetes. Em posa amb les altres. Em faig mal. Estic molt estreta. Fa calor aquí dalt. Tot quedarà fosc.

                                                                                                                              Gemma Veciana